Sola d’Espart

Description

TOT L’ENYOR DE DEMÀ

D’on surt el crit que ens agermana? A quin pou fondo ens aboquem i per què tenim tanta set? Si la nostàlgia paralitza, l’enyor esperona. Cantem per espantar els mals: per esfondrar l’odi i desfalcar el capital. Enyor és perdre l’article després de passar-lo al plural. Enyor és tenir arrels de bona sola: espardenyes o martins, tu tries. Enyor és la veu ronca, els punys enlaire i els ulls espurnejant, és cantar la sopa de ceba i la plaça engalanada, és fer que rimin tendresa i pedra negra. Enyor és tenir les entranyes d’emo i l’oi! al cor. Enyor és la multiplicació dels pans i els peixos: la metxa són dos però l’incendi som tots. Si el món crema, amb tot l’enyor de demà n’agafarem les cendres, les aixecarem cap al cel i les proclamarem.

Com la revolució neolítica —que més que una revolució va ser una ensulsiada—, les espardenyes amb sola de goma prometien molt, i sí, potser duren més i no es fan malbé amb l’aigua, però a quin preu? L’espart fa que sàpigues per on camines i t’adaptis a la terra que trepitges, les espardenyes es tornen guant i no t’aïllen del que passa: has d’estar pendent dels tolls i si cal, treure-te-les i anar descalç per la mullena per conservar-les. Les espardenyes de sola d’espart són mil cops millors que cap d’altres!

(Martí Sales)